dilluns, 14 de setembre de 2009

MILLENIUM












ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES.

LA NOIA QUE SOMIAVA UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA.
LA REINA AL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE.
Stieg Larsson. Ed. Columna.

La trilogia Millenium (Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire) ha estat un dels fenòmens més destacats dels últims anys. Un cop acabats els tres vòlums, d'un gruix considerable, en menys d'un mes, no seré jo qui me les doni d'intel.lectual dient que l'éxit es injustificat i immerescut. Així doncs, a que es pot deure l'èxit d'aquesta trilogia de novel.la negra? Segurament a la suma de diversos factors: l'encert en la creació dels personatges, tant els principals com els secundaris, un argument ben entrallaçat i dinàmic, i una contextualització en el món tecnològic actual. Això últim farà segurament que d'aquí a uns anys l'obra sigui arraconada, però com es tractava de llegir-la ara, doncs fa el fet. Val a dir que el primer vòlum es sosté per ell sol, amb una històra que podria ser autònoma. El segon i el tercer parteixen dels personatges del primer per desenvolupar la història d'un d'ells en els dos vòlums. Val a dir que a voltes s'ha arribar a fer les capacitats d'aquest personatge massa inversemblants, però bé, per personatges ordinaris ja tenim la realitat. Resumint, que si voleu passar una bona estona, entretinguda i sense més complicacions, no hi perdreu res.

dilluns, 7 de setembre de 2009

SU MANO SOBRE MI FRENTE

SU MANO SOBRE MI FRENTE. NAFISA HAJI. ROCA EDITORIAL DE LIBROS 2009. Relat en tó autobiogràfic de l'escriptora americana d'orígen paquistanés. El relat gira al voltant de les vides d'una família paquistanesa, amb membres emigrats alss Estats Units i Anglaterra, i membres que van romandre al país. La novel.la fa paleses les diferències entre els membres de les diferents generacions, així com els canvis que es van operant en les persones al llarg dels esdeveniment de la vida, que van marcant-ne la trajectòria. També ens mostra com a vegades els signes d'identitat cultural es mantenen amb més força entre els emigrants que entre els que s'han quedat.