dimecres, 6 d’agost de 2008

IMPERIUM

IMPERIUM. Richard Harris. Editorial Grijalbo. 448 pàgines. Si li treiem el rerafons històric, bé podria ser aquest una novel.la d'intrigues polítiques del matexi segle XXI. Però no, som a Roma, en els darrers anys de la República, quan apareix en escena un dels més grans oradors que mai ha existit, Ciceró. El llibre repassa la vida dels seus primers anys en l'esfera pública, omplint-ne els buits quotidians de forma novel.lada, però cenyint-se a la realitat coneguda en els fets detallats. El repàs a la vida de Ciceró està narrat per boca del que fou el seu secretari, Tiro, que ens va relatant els fets esdevinguts en un dels moments més decissius de la història de Roma, amb els primers intents d'acabar amb la República, que acabaren amb la instauració de l'Imperi. No deixa de ser sorprenent el poc que han canviat els métodes polítics al llarg de la història, tot i que a aquest fet, hi ajuda el llenguatge en que està escrit el llibre, ja que en moltes ocasions, sona massa modern, sobretot en algunes expresions. No obstant, no deixa de ser un llibre recomanable. Està previst que el llibre sigui el primer d'una trilogia sobre Ciceró.

divendres, 1 d’agost de 2008

LAS SOMBRAS DE LA CATEDRAL

LAS SOMBRAS DE LA CATEDRAL. Frank Schätzing. Ed. Grijalbo. Ambientada a la Colònia de la Baixa Edat Mijana, i a l'entorn de la construcció de la catedral, es desenvolupa aqueste trama d'intriga, basada en uns fets de fons reals. En un principi pot semblar que estem davant una imitació d'Els pilars de la terra, però aquí la trama es desenvolupa en uns pocs dies, i el mosaic de personatges i històries encreuades és menor. Tampoc i té rellevància el fet en si de la construcció de la catedral. Aporta però la novel.la una contextualizació històrica interessant sense perdre la seva amenitat. Val a dir que a Alemanya el llibre ha estat tot un éxit, amb un fenòmen similar al que aquí ha tingut L'església del mar.
Ja que l'autor és alemany, una curiositat. Sabeu per que l'Edat Mitjana es divideix en Alta i Baixa, i no en Antiga i Moderna ó Vella i Nova, per fer referència a uns termes temporals, i no de tamany? Dons per que de fet la divisió prové de la historiografia alemanya, on Alte vol dir vell. Per tant es tracta d'una mala traducció del terme original.